Grup Santasusana

Novetats tecnològiques del sector assegurador

Wed, 27 Mar 2019 12:41:21 +0100

El passat 14 de març es va celebrar a Madrid l’”Insurance World Challenges 19”, organitzat per Community of Insurance. Aquest event és considerat un dels més importants d’Europa pel que fa a la presentació de les novetats tecnològiques en el sector assegurador amb la particularitat que són presentades per empreses considerades com startups.

Gairebé totes les aportacions giren al voltant del mòbil: des d’aplicacions per poder fer fotos d’un desperfecte en la llar controlades pel pèrit o un tramitador de la companyia d’assegurances, fins un verificador de riscos (l’estat d’un cotxe, la ubicació d’una vivenda…). En molts d’aquests casos s’utilitza la tecnologia del blockchain per tal d’assegurar-ne la veracitat i seguretat de qualsevol transacció amb les dades proporcionades. També la verificació d’un sinistre es pot fer ajudant-se de Google Maps i contrastar la veracitat d’una anomalia a la llar. I la manera de comunicar un accident de trànsit també es pot fer més evident i senzilla ajudant-se de la situació real en el mapa.

Per altra banda, la intel·ligència artificial s’està erigint en un aspecte cada cop més present. Així, l’empresa Cálculo Labs va presentar un diàleg entre l’assistent virtual Alexa i una persona que volia fer un viatge amb el seu vehicle particular a París. Alexa detectava que en la seva assegurança no cobria l’assistència en carretera i li preguntava si la desitjava incloure. Alexa donava el preu i finalment la incloïa a la pòlissa.

La medicina assistida també té el seu espai en el món de l'assegurança. Chatbots que analitzen possibles dolències i assessoren en quin tipus d’especialista cal que ens visitem; metges especialistes que ens poden ajudar amb tele-assistència… és l’anomenada e-health.

Un resum que intenta explicar que el mon de les assegurances no és gens aliè a les novetats tecnològiques.

Què tenen en comú les compres a Internet , els números grans i la mecànica quàntica?

Wed, 22 Mar 2017 09:16:21 +0100

Quan fem compres en una botiga on-line esperem que el venedor hagi pres mesures per tal que sistema de pagament sigui segur. Això es tradueix en què el protocol habitual d’Internet, http, passi a ser https. No és gens complicat comprovar que el venedor ho està fent bé: cal mirar en la barra del navegador, on posem l’adreça de la pàgina web i assegurar-nos que aquesta comenci per "https". Així sabem que el propietari de la web ofereix garantia electrònica que les dades que nosaltrem enviem per Internet als seus servidors viatjaran encriptades i que ningú en podrà fer un mal ús. Ara bé, ningú ens assegura que el nostre ordinador, mòbil o dispositiu des del qual fem la compra no estigui infectat per malware (o dit d’una altra manera, virus informàtics) que capturi literalment la nostra informació abans de ser encriptada.

La clau, l’encriptació

Així doncs les nostres dades (dades personals, dades bancàries, contrasenyes,...) s’encripten, però com? Internet fa servir un sistema que a dia d’avui ningú ha pogut trencar: el sistema d’encriptació RSA (en honor als tres matemàtics que el van desenvolupar Ron Rivest, Adi Shamir i Len Adleman). Amb la potència de càlcul que ens ofereixen els ordinadors actuals, es tardaria un temps de l’ordre de l’antiguitat de l’Univers en poder trencar aquest algorisme. Això està molt bé, però en què consisteix? Doncs la idea no és extraordinàriament complexa: es basa en conceptes que hem après tots de ben petits com el dels nombres primers (els que només són divisibles per ells mateixos i la unitat) i la factorització de nombres (donat un número, saber quins són els seus factors o números que el divideixen). Un exemple per clarificar-ho: agafem un nombre primer com el 7 i un altre com el 5. El producte de tots dos és 35. Fàcil; a més les màquines saben multiplicar números amb moltíssims dígits amb moltíssima més eficiència que nosaltres.

En canvi, no és tan senzill fer el camí a l’inrevés. Considerem per exemple el 377; llavors la pregunta és: quins factors té? Doncs resulta que 377 és el resultat de multiplicar 13 per 29 i només té aquests factors perquè són primers. Un ordinador té molta, però molta més feina per fer el camí invers, així és que la gràcia és trobar números primers amb molts, molts dígits perquè el seu producte serà una clau realment inexpugnable. Aquest número és el punt central de l’algorisme RSA: sí, el que es fa servir per fer compres online (o consultar les dades del correu electrònic, o les dades del banc, o...) de manera segura. O sigui: si sou afortunats i trobeu un número primer realment elevat, empreses de seguretat us el pagaran molt i molt bé.

Seguretat per sempre?

Ja fa uns quants anys que existeix una batalla entre països (Canadà, Rússisa, USA, UE, Xina,...) i entre multinacionals (Google, Microsoft, IBM,...) amb molts milions de dòlars invertits, però amb moltíssim més a guanyar pel guanyador. El que intenten dissenyar i construir milers d’enginyers del món és ni més ni menys que l’ordinador quàntic. Un ordinador que no estigui regit per les lleis de l’electrònica “tradicional” (basada en xips impresos sobre silici) i que calculi només amb “1” i “0”. L’ordinador quàntic trencarà aquest paradigma i presentarà una potència de càlcul de diversos ordres de magnitud superiors al més potent dels ordinadors actuals. I el més important: podrà créixer exponencialment en potència.

Aquesta potència de càlcul, desconeguda encara avui dia, permetrà resoldre problemes d’àmbits molt diversos: des del disseny de nous fàrmacs, problemes de big data, passant per millores en el càlcul de problemes d’empreses de logística. Però no tot és positiu: el sistema d’encriptació RSA, en el que hi confien milions de transaccions per segon en tot el món, quedarà obsolet. I a partir d’aquí, imaginació...

Hi haurà un sistema d’encriptació segur i definitiu?

La resposta és taxativa: sí, en tant en quant l’ordinador quàntic sigui una realitat. Existirà un sistema criptogràfic basat en lleis quàntiques que asseguraran la confidencialitat absoluta de les transmissions. La mecànica quàntica ens garanteixque el mecanisme existeix; falta que l’enginyeria ho faci possible. I de moment, no existeix ni una sola prova que les lleis de la mecànica quàntica no siguin certes. De fet, tots gaudim d'avenços gràcies a la mecànica quàntica: làsers, xips, l'electrònica, ressonàncies magnètiques, fibra òptica,...

Què es el Cloud Computing? Ho necessito?

Mon, 18 Apr 2016 11:17:52 +0200

Sabem que el món de les noves tecnologies i els continus canvis poden ser complexos o fins i tot provoquen certa intranquil·litat als seus usuaris.
Cada dia apareixen noves tecnologies, actualitzacions, novetats i ens pot resultar difícils seguir el ritme.
Per això, des de Grup Santasusana, volem parlar d'algunes d'aquestes noves tecnologies des d'un punt de vista accessible i fàcil de comprendre perquè puguis treure-li el màxim profit al teu dia a dia.

Avui volem parlar del Cloud Computing. Segur que hauràs sentit parlar del núvol o de tenir arxius al núvol. Un concepte molt abstracte que sovint ens provoca dubtes, ja que no acabem de comprendre exactament on emmagatzemem la nostra informació, com per exemple arxius clau pel nostre dia a dia o negoci.
L'emmagatzematge d'arxius cloud va començar sent una opció només accessible per uns pocs: Grans empreses que no tenien problemes per comptar amb un ampli equip tècnic darrere i amb grans pressupostos.
Actualment, les opcions de cloud computing són accessibles al públic general amb preus fins i tot més reduïts que l'emmagatzematge d'arxius locals (mitjançant discs durs, targetes de memòria, etc).

Quins avantatges té el cloud computing?
- Com ja hem comentat, el cost actual d'aquests serveis s'ha reduït considerablement fent que empreses i particulars tinguin opcions al seu abast, en molts casos per només uns pocs euros al mes.
- Accessibilitat multi-usuari i a qualsevol lloc: Amb aquest tipus de serveis, tindrem accés als nostres arxius des de qualsevol lloc i a qualsevol moment. S’acaba això de no poder accedir a un arxiu que tenim a l'ordinador de l'oficina quan estem fora. També tenim l'avantatge que els arxius o fins i tot programari, estigui accessible per a múltiples usuaris, tenint sempre el control de qui té permisos per accedir-hi

Són segurs aquests sistemes d'emmagatzematge?

A diferència del que puguem pensar pel nom “núvol”, els nostres arxius no estaran dispersos per la xarxa i qualsevol pot accedir a ells. La seguretat i el control de qui accedeix a quina informació és clau a les tecnologies de cloud computing.
Depenent de les nostres necessitats de privacitat i control d'accessos comptem amb quatre tipus de tecnologies cloud computing:
- Núvol públic: Encara que les dades no són públiques a tots els usuaris, les estructures que els suporten sí que són comuns. És a dir, els servidors i el manteniment de l'estructura es realitza de manera externa per a tots els usuaris, sent aquest tercer el propietari d'aquesta estructura. Seria el cas per exemple de serveis com Dropbox, Google Drive, iCloud, OneDrive, etc.
- Núvol privat: L'estructura en aquest cas pertany a un únic propietari sent mantinguda pel mateix. És el cas per exemple d'empreses que necessiten un alt control i privacitat de les seves dades.
- Núvol híbrid: En aquest cas parlem de les estructures que combinen la participació d'un tercer per a la gestió però compten amb una part privada o de control intern. Un exemple d'aquest tipus de núvol híbrid, serien les tendes de comerç electrònic. En aquest cas, comptem amb una part oberta o pública a la qual pot accedir el públic general com seria el catàleg de productes, però també tenim una selecció de dades privades com per exemple les dades de facturació de clients, ingressos, mètodes de pagament, etc.

Esperem haver-te ajudat a conèixer més a prop les tecnologies de cloud computing.

I tu, ja utilitzes serveis d'aquest tipus?